Santa Maria de Valldaura

Santa Maria de Valldaura és una església del municipi d'Olvan (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'església de Santa Maria de Valldaura és un petit exemplar del romànic del segle XIII. Aquesta consta d'una sola nau coberta amb volta apuntada i sense absis. La porta, oberta al mur de ponent, està estructurada amb un arc de mig punt dovellat. Sobre la porta hi ha encastada un llauda sepulcral de l'abadessa Sibil·la de Pinós (1386). Els murs de la nau són reforçats amb estrets i alts contraforts que marquen els trams de la coberta. L'església té dues finestres al mur de migdia i una al centre de la façana. L'església és l'únic vestigi arquitectònic que es conserva del monestir.

L'any 1331, Bernat de la Portella i la seva germana Geralda varen fundar el monestir de les monges benetes al lloc del Gavar i el dotaren en bens. L'església es va construir a partir de l'any 1233, data en què el bisbe Ponç Urgell va donar permís per a edificar l'oratori monacal. Les monges, procedents dels monestirs de Santa Maria de Bovera, s'hi varen instal.lar, per ordres del papa Gregori IX, i aviat varen rebre la protecció dels nobles i del mateix rei Jaume I. A finals del segle XIV, la comunitat es va dividir i una part s'instal.là a la ciutat de Berga. L'any 1398, les monges de Valldaura s'intal·laren a Manresa, abandonant així el monestir.